LA SÍNDROME DE LA CABANA

Fa uns dies llegia un fil a Twitter que reflectia a la perfecció les meves sensacions respecte a això que anomenen desescalada i, el que és encara pitjor, “nova normalitat”.

Angoixa. Sí, aquesta és possiblement la millor paraula per definir el meu estat emocional si penso a sortir al carrer. I no és que no tingui ganes de sortir i veure la meva família i amics. És senzillament que, malgrat que ara ja sabem més o menys com serà aquesta desescalada, no hi ha absolutament res que em transmeti una certa seguretat.

Portem més de mes i mig tancats i això ha ajudat a controlar els contagis. Però en cap cas significa que el bicho hagi marxat. Res d’això. Com si d’un Demogorgon es tractés, el bicho continua estant present encara que no el veiem.

Però si sóc sincera, no és el bicho el que més m’espanta. No tinc cap intenció de deixar que s’instal·li a viure en el meu organisme, però el que més angoixa em provoca no és això. El que em fa més por és pensar en com serà aquesta maleïda “nova normalitat”.

Un món sense abraçades ni petons, on no pots ni prendre’t un vi amb els amics sense que hi hagi un metre i mig de distància entre vosaltres. Un món on només es pot sortir un cop al dia i sense allunyar-te més d’un kilòmetre de casa teva. Un món on anar a sopar a un restaurant, arribat el moment, serà gairebé com un esport de risc i, a sobre, per un cop que hi vas, serà gairebé com estar de visita en una presó, separat de la resta de comensals per mampares que, en el millor dels casos, et permetran moure’t amb una certa fluïdesa. La distopia que tants cops hem vist al cinema, a l’abast de la nostra mà.

Angoixa, sí. I és que com més ho penso, menys ganes tinc de sortir. Deu ser que, de moment, m’he deslliurat del bicho, però no de la síndrome de la cabana.

Conchi Roque

Més de 400 sanitaris i 70 cellers units per la iniciativa #EnoturismoParaSanitarios

Més de 70 cellers i consells reguladors de tot l’Estat s’han inscrit ja amb diferents paquets enoturístics a la iniciativa solidària #EnoturismoParaSanitarios, posada en marxa perquè els professionals sanitaris puguin relaxar-se i gaudir del patrimoni vitivinícola quan la crisi sanitària hagi passat.

Ja són més de 400 sanitaris i sanitàries els inscrits en aquesta iniciativa solidària que té com a objectiu agrair i premiar l’esforç i el sacrifici de tots aquests professionals durant aquesta crisi que també han patit en primera persona, amb més de 38.000 sanitaris contagiats metre exercien la seva feina.

Subhastes solidàries

Els promotors de la iniciativa #EnoturismoParaSanitarios, capitanejats per Carlos Águila, fundador de Guardian of Wine, han posat en marxa també a través d’Instagram una sèrie de subhastes solidàries on participen diferents personalitats del món del vi així com cellers que aporten els seus vins a la causa.

Fins ara s’han recaptat més de 4.000€ destinats a diferents projectes com ara el popular #YoMeCorono, la Cruz Roja o el CSIC. Les properes subhastes estan previstes per al 30 d’abril i el 2 i 3 maig amb la participació de Torelló Viticultors (CORPINNAT), Bodegas Balbás (Ribera del Duero) i Bodegas Menade (Rueda).

 

Sobre el projecte

#EnoturismoParaSanitarios és una iniciativa solidària on els cellers participants aporten de forma desinteressada experiències enoturístiques perquè els professionals sanitaris que ho desitgin puguin relaxar-se quan la pandèmia del coronavirus hagi passat i el confinament s’hagi aixecat. Els sanitaris rebran, per part dels organitzadors i participants, viatges a cellers per gaudir de tastos, brunchs, dinars, sopars o passejos entre vinyes, com a opció de distensió i gaudi ben merescut.

Els cellers i denominacions d’origen que vulguin sumar-se al projecte poden fer-ho a través del web guardianofwine.com

L’AIRE FRESC

Amb ganes d’obrir les finestres. La necessitat d’aire fresc s’accentua. Sembla que l’única cosa bona d’aquests temps serà adonar-nos de la gran contaminació que generem, dia a dia, als nostres pobles i ciutats.

Aigües nítides a Venècia, aire pur a les grans capitals del país, platges netes a la costa, dofins que arriben gairebé a port, carrers tranquils, animals gaudint del seu territori en una aparent tranquil·litat … són només alguns exemples de tot el que no hem generat aquests dies de confinament.

Crec que els grans problemes ens han de servir per créixer, per millorar, per adonar-nos de tot allò que no fèiem bé abans. Aquesta crisi no ha vingut creada per l’home, però sí que és una crisi que requereix la reflexió sobre com vivim i com fem viure el planeta en el nostre “dia a dia” habitual.

La pregunta que molts ens fem és, com serà la “normalitat” després d’això? Serem capaços de mantenir, almenys una part de l’”allò positiu” que ens ha deixat la pandèmia?

Ens ajudarà a prendre consciència de la necessitat de cuidar el nostre entorn i entendre’l com a propi?

Esperem, per tots, per nosaltres i pels que puguin venir, que sí.

Clara Dalmau

Màrqueting i comunicació en temps del Covid-19

Per Sole G. Insua, publicat a Cupatges, 21 d’abril de 2020

“Heu de tenir els ulls ben oberts, la vostra capacitat d’anàlisi i observació determinarà els professionals que sereu”, he insistit sempre als grups d’alumnes. Lluny de ser una falca buida de contingut, aquestes setmanes pren més sentit que mai.

Amb el maleït COVID-19 sacsejant-nos sense pietat, el cupatge més recorrent en la presa de decisions en matèria de comunicació són els nervis, la inquietud, la urgència i el poc temps per a l’anàlisi i la reflexió.

“És que això no havia passat mai”, hem sentit centenars de cops des del 13 de març, cedint al desànim de no conèixer experiències prèvies a reproduir. Efectivament no trobarem certeses, però sí que podem consultar antecedents en la nostra història més recent, que ens resultaran familiars i que ens poden ajudar a prendre decisions. Posem per cas, la recessió dels anys 80. La consultora Hill Research va realitzar llavors un estudi a més de 600 empreses on apuntava ja que les que havien estat presents i havien estat capaces d’aportar valor a l’usuari/consumidor en “els mals moments”, van generar un vincle que va perdurar després. No se m’acut pitjor moment que el que travessem actualment. El consumidor és l’evident objecte de desig de totes les nostres marques, però no totes estan sabent interpretar el moment per adoptar una actitud empàtica, transparent, amb propòsit compartit, que importi al nostre consumidor. No corren bons temps per la publicitat més clàssica, la que posa el focus sobre el producte. Són moments en els que l’empatia i els valors compartits han cobrat més importància que mai. També entre les marques (sigui quina sigui la mida) i els seus consumidors.

Les xarxes socials són ja un bon exemple. Segons el darrer panel d’Epsilon Technologies en Gran Consum (9 de març-5 d’abril) el continguts de les marques relacionats amb la pandèmia són un 75% més eficients que altres estratègies de continguts habituals. I afegiria una dada per tots aquells que donen a Facebook per mort des de fa mesos i mesos: segons l’informe, Facebook lidera de forma destacada la generació d’interaccions en el mercat amb un 54%, seguida d’Instagram (46%).

Recentment també s’ha publicat un estudi interessant i profund (rara avis en aquestes setmanes), a càrrec del Grupo Análisis e Investigación, que treballa, entre d’altres, per a l’OIVE. Es tracta d’un estudi qualitatiu que recull l’impacte de la crisi en individus de diferents segments d’edat, territoris i moments vitals. El document aborda l’impacte psicoemocional de la situació; la imatge percebuda d’empreses i organismes i la projecció d’expectatives en diferents terminis, així com oportunitats que podrien aparèixer amb un nou paradigma d’estils de vida i de consum (en un món post-coronavirus).

Les conclusions deixen alguna dada que no podem obviar pel que fa a canals, predisposició del consumidor i estratègies de comunicació i màrqueting.

La predisposició a la compra online, com molt s’especula, sembla que sí que ha arribat per quedar-se. Almenys, en un percentatge de l’augment que s’està experimentant. Tot i que el segment dels consumidors de més edat (entre els 52 i els 67 anys) és reticent a canviar els seus hàbits de compra en el món post Coronavirus, la resta (més joves) registra un clar augment en la predisposició a la compra online. Però, atenció: la seguretat en el procés de compra i la rapidesa en el lliurament són les dos condicions sine qua non per els enquestats.

Hi ha conclusions d’aspecte més sociològic de gran interès en la fixació d’estratègies de marca. Es denota un procés molt significatiu de ruptura amb el ritme anterior, de pausa obligada, que podria influir en l’estil de vida i consum en el mig termini i potser, una part, en el llarg.

Aquest possible canvi de paradigma contrasta amb el caràcter híper-individualista i el culte a la rapidesa que van sorgir amb la crisi anterior. La incorporació d’alguns valors de “vida pausada” podrien generar canvis substancials i equilibrar la voracitat del consum, fins al punt de fer emergir noves tendències, com ara la moda minimal, l’interès per l’entorn, pels productes de proximitat, la sostenibilitat i el medi ambient.

Transparència, entorn, proximitat, sostenibilitat i medi ambient. Sembla que reforçar el sentiment de pertinença, la proximitat amb els nostres consumidors i l’aposta pel manteniment del paisatge i del territori amb un missatge inequívoc hauria de ser senzill pel món del vi. De fet, pocs productes de consum com els vins de les 12 denominacions d’origen que trobem a Catalunya encaixen tan bé en aquests quatre vestits.

Nova campanya audiovisual de la DO Montsant

Avui estrenem per la DO Montsant una nova part de la campanya audiovisual, aquesta centrada en divulgar els valors propis i identitaris de la DO. En moments com els que estem vivint, és necessari fer un pas més enllà, moments per a la reflexió, per a agafar valor i per estar a l’aguait, per posar-se al costat del consumidor, d’identificar-se amb les seves necessitats per donar-li suport, més que mai, amb tot el que ve i vindrà.

Seguint els valors que coneixem de la DO Montsant, s’ha creat una sèrie de vídeos on es busca reforçar la imatge de pròpia a través dels elements que la defineixen: paisatge, sostenibilitat, conservació, professionalització, sentiment, equip… però sempre amb el mateix missatge de responsabilitat que es manté aquests dies: queda’t a casa i fins i tot, modificant el seu logo en temps de confinament.

Al següent enllaç trobareu el primer vídeo, en aquest cas, amb la mirada en un dels valors fonamentals de la DO Montsant: el seu paisatge, un patrimoni de riquesa incalculable que opta fins i tot a ser catalogat com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Mesures amb la vista posada en el futur

Des de la DO Montsant es treballa intensament també aquests dies per minimitzar el màxim possible l’impacte de la crisi de la COVID-19 sobre els seus cellers i viticultors. En aquest sentit, i més enllà de les mesures amb les quals es treballa en col·laboració amb els sectors socioeconòmics de la comarca, des de la DO Montsant es fa una crida al consumidor perquè aposti pels productes de proximitat, facilitant des de la seva pàgina web les diferents opcions que ofereixen els cellers aquests dies de cara a poder adquirir els seus productes.

Amb l’aposta pels productes de proximitat, el consumidor ajudar a reactivar l’economia local en un moment clau per a la supervivència amb garanties d’un sector com el vinícola que, a la zona de la DO Montsant, té un pes molt important.

I ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN?

Una de les conseqüències d’aquesta vida suspesa que portem des de fa ja un mes és, segons els experts, les alteracions de la son. La incertesa, la falta de rutines i d’exercici, l’ansietat que provoca estar tancats… tots són factors que fan que la qualitat de la nostra son sigui pitjor aquests dies.

I jo em pregunta, i què hi ha d’aquelles altres alteracions de la son? Si els somnis són vides paral·leles, potser no preferim tots aquesta altra vida que ens proporcionen ara el somni?

Mentre somiem tornem a compartir riures i abraçades amb els amics, trepitgem els carrers, els camps i les platges, i gaudim com acostumàvem a fer-ho abans de veure’ns privats d’aquesta anhelada llibertat a la qual pràcticament no prestàvem atenció quan era confosa amb pura rutina.

Aquesta nit he somiat que recorria els carrers del poble. Pujava a la piscina i em reunia amb les amigues per compartir aquelles canyes llargues que tant ens agraden. Al despertar, no he pogut obviar la punxada de realitat. I, a sobre, fora plou.

No sé a vosaltres però, a mi, les alteracions de la son, més que una conseqüència d’aquesta crisi em semblen un salvavides. Anhelo el moment de ficar-me al llit per tornar a sentir-me lliure. Tornar a sentir l’aire, les carícies, les abraçades i els riures compartits. Per a mi, la son, més que veure’s alterat, s’ha omplert de vida.

Què és la vida? Una il·lusió; una ombra, una ficció, i el major bé és petit; que tota la vida és somni, i els somnis, ara, vida són.

Conchi Roque

 

#EnoturismoParaSanitarios: El sector del vi s’uneix per agrair als professionals sanitaris la seva lluita contra el Covid19

Més de 50 cellers i consells reguladors de tot l’Estat s’han unit ja a la iniciativa solidària #EnoturismoParaSanitarios, que pretén agrair i premiar als professionals sanitaris pel seu enorme esforç i sacrifici en la crisis sanitària que castiga les nostres ciutats. Els cellers participants ofereixen experiències enoturístiques als sanitaris i les sanitàries que ho desitgin, amb les que poder relaxar-se i conèixer una mica millor el patrimoni vitivinícola quan la pandèmia del coronavirus hagi passat per fi i el confinament s’hagi aixecat.

Els cellers participants aporten a la iniciativa de forma desinteressada una experiència en la forma i quantitat que desitgin: número de persones màxim, maridatge, allotjament… Així, els treballadors sanitaris rebran per part dels organitzadors i participants viatges a cellers per gaudir dels tastos, brunchs, dinars, sopars o passejos entre vinyes, com una opció de distensió i gaudir ben merescut.

El projecte es troba actualment en la fase de continuar sumant cellers i denominacions d’origen. Amb el directori de cellers participants tancat, els professionals sanitaris que desitgin gaudir de les experiències enoturístiques disponibles ja podran reservar-les.

Els cellers i les denominacions interessades poden inscriure’s al web guardianofwine.com

La proposta va ser llançada a Twitter per Carlos Águila, fundador de Guardian of Wine, des d’Alella, però altres professionals del sector s’han volgut implicar en la iniciativa solidària:

–       L’empresa Ocio Vital, per gestionar els desplaçaments i les visites.

–       Els comunicadors Zoltan Nagy, Marta González i Ester Bachs, per a la difusió.

–       L’agència de comunicació PCatS Comunicació en la gestió i difusió a mitjans.

Aribau proposta plans per gaudir el vi des de casa

Els moments de confinament són per molts moments per reflexionar, teletreballar, etc però també ens han de quedar moments per gaudir.

La distribuïdora de vins Aribau proposa un conjunt de maneres diferents per poder gaudir del vi també des de casa perquè és, des de casa que també podem aprofitar cada instant per fer-lo únic.

Aribau arriba amb moltes propostes diferents per tots vosaltres amb una bona copa de vi a la ma.

  • compartir impressions sobre el vi a les xarxes i portar millor la quarantena
  • fer diferents formacions de vi online ja sigui a través de
    • tastos
    • acadèmies del vi
  • Gaudir del vi entre fogons
  • Assistir telemàticament a xerrades i formar-ne part
  • Llegir sobre vi, dona diferents opcions i lectures
  • Parla amb amics i família fent una #vinotrucada o #vinollamada
  • Veure pel·lícules o documentals sobre el vi
  • Visitar museus online tot gaudint des de casa d’una bona copa de vi a la mà
  • Gaudir d’un concert #instreaming amb una copa de vi com si estessis en plena sala.

 

Si voleu saber més sobre totes les propostes, no dubteu en

https://www.aribau.es/ca/diez-planes-para-disfrutar-del-vino-en-casa/

TINC UNES DÈCIMES DE FEBRE

Mai m’havia pogut imaginar que una frase, aparentment sense més importància, podria angoixar-me tant. Era dilluns al matí. Havien passat poc més de 24 hores des de l’inici de l’Estat d’Alarma i fins aquell moment la meva màxima preocupació era com ens organitzàvem a l’oficina. Amb la febre, va arribar la tos i el malestar. I també el meu somriure forçat per dissimular el temor i les maleïdes recerques sobre símptomes i protocols aquí i allà.

Dimecres era jo la que tossia davant la pantalla de l’ordinador tot intentant no fer un gra massa. Malestar, dolor muscular, la sensació d’un cert ofec i la pèrdua de gust i olfacte es van sumar a la festa de les pors els dies posteriors.

Els camins de la por són recaragolats. És un paràsit que s’instal·la a viure en els racons més profunds d’un mateix. Et congela i t’escup moments d’angoixa.

A casa hem estat uns privilegiats. Fora, plou i fa un fred que congela. Els hospitals s’han convertit en trinxeres d’una guerra invisible. No em puc imaginar el dia a dia del personal sanitari. El desgast, l’estrès, la impotència… així que no és difícil arribar a la conclusió que hem tingut la gran fortuna de dues setmanes de simptomatologia més aviat lleu. Ens ha fet més mal la por i la incertesa que la febre o el malestar. Dues setmanes de confinament estricte, i amb un mínim de dues setmanes més pel davant. Continua ara la por pels grans, que viuen aquests dies grisos aïllats i amb neguit. Van néixer en una postguerra crua de la qual sovint no volen parlar. Ara viuen una que no saben explicar.

Els germans i la família, que sempre acaronen i protegeixen, ho han continuat fent aquests dies de confinament i malaltia, portant la compra fins a la porta de casa i mantenint-se a més de 2 metres quan obria la porta per recollir-la. En la distància, un “hola, com esteu?”. Un somriure sota la mascareta. Un capritx a la cistella que no havia demanat. I jo, unes ganes de posar-me a plorar com una nena en tancar la porta. El vertigen. La por. La maleïda por. Aquesta por que esborraríem amb llargues abraçades de la nostra tribu. Amb mirades còmplices entre la gent. Amb paraules que escalfen a cau d’orella. I que ara cultivem amb la promesa del que de ben segur tornarà a ser.

Són les 19h. És l’hora de la videoconferència. Som uns afortunats.

Sole G. Insua