L’ANY DE LES COSES QUE NO FAREM

2020 va començar com un any més. Com sempre, els plans per als propers dotze mesos començaven a acumular-se i només desitjàvem que arribessin aviat. Som així. Estem acostumats a omplir les nostres agendes fins que no quedi cap forat i ens encanta programar-nos viatges, concerts, sortides amb amics i, en general, tot el que ens faci feliços i ens ajudi a oblidar de tant en tant la rutina diària. Il·lusos! No sabíem el que ens deparava el destí.

Ara que ha passat més de la meitat de l’any, podem ben assegurar que serà l’any de les coses que no hem fet, de les que no farem. És l’any de les coses que guardarem a un calaix desitjant que el 2021 ens doni una treva. I, no ens enganyem, viure amb el peu posat al fre no resulta del tot senzill i a vegades volem tornar a accelerar. En definitiva, tornar a la vida d’abans. Fins que recordem que és moment de ser responsables, de cuidar-nos per poder tornar algun dia a la normalitat com la coneixíem abans, si és possible…

Però també és l’any de gaudir de les coses petites, de valorar el que tenim a casa sense necessitat de viatjar a l’altra punta del món. Està clar que és un any diferent i la incertesa dels propers mesos ens manté a l’aguait constantment, però és un bon moment també per dedicar-se temps a un mateix i valorar el que ens envolta, que a vegades donem per fet sense ser conscients de la importància que tenen realment per a nosaltres.

Cristina Izquierdo