L’AIRE FRESC

Amb ganes d’obrir les finestres. La necessitat d’aire fresc s’accentua. Sembla que l’única cosa bona d’aquests temps serà adonar-nos de la gran contaminació que generem, dia a dia, als nostres pobles i ciutats.

Aigües nítides a Venècia, aire pur a les grans capitals del país, platges netes a la costa, dofins que arriben gairebé a port, carrers tranquils, animals gaudint del seu territori en una aparent tranquil·litat … són només alguns exemples de tot el que no hem generat aquests dies de confinament.

Crec que els grans problemes ens han de servir per créixer, per millorar, per adonar-nos de tot allò que no fèiem bé abans. Aquesta crisi no ha vingut creada per l’home, però sí que és una crisi que requereix la reflexió sobre com vivim i com fem viure el planeta en el nostre “dia a dia” habitual.

La pregunta que molts ens fem és, com serà la “normalitat” després d’això? Serem capaços de mantenir, almenys una part de l’”allò positiu” que ens ha deixat la pandèmia?

Ens ajudarà a prendre consciència de la necessitat de cuidar el nostre entorn i entendre’l com a propi?

Esperem, per tots, per nosaltres i pels que puguin venir, que sí.

Clara Dalmau