I ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN?

Una de les conseqüències d’aquesta vida suspesa que portem des de fa ja un mes és, segons els experts, les alteracions de la son. La incertesa, la falta de rutines i d’exercici, l’ansietat que provoca estar tancats… tots són factors que fan que la qualitat de la nostra son sigui pitjor aquests dies.

I jo em pregunta, i què hi ha d’aquelles altres alteracions de la son? Si els somnis són vides paral·leles, potser no preferim tots aquesta altra vida que ens proporcionen ara el somni?

Mentre somiem tornem a compartir riures i abraçades amb els amics, trepitgem els carrers, els camps i les platges, i gaudim com acostumàvem a fer-ho abans de veure’ns privats d’aquesta anhelada llibertat a la qual pràcticament no prestàvem atenció quan era confosa amb pura rutina.

Aquesta nit he somiat que recorria els carrers del poble. Pujava a la piscina i em reunia amb les amigues per compartir aquelles canyes llargues que tant ens agraden. Al despertar, no he pogut obviar la punxada de realitat. I, a sobre, fora plou.

No sé a vosaltres però, a mi, les alteracions de la son, més que una conseqüència d’aquesta crisi em semblen un salvavides. Anhelo el moment de ficar-me al llit per tornar a sentir-me lliure. Tornar a sentir l’aire, les carícies, les abraçades i els riures compartits. Per a mi, la son, més que veure’s alterat, s’ha omplert de vida.

Què és la vida? Una il·lusió; una ombra, una ficció, i el major bé és petit; que tota la vida és somni, i els somnis, ara, vida són.

Conchi Roque