CONCERTS A PORTA TANCADA

Crec que puc dir que aquests dies estic “anant” a concerts per sobre de les meves possibilitats. Els he vist davant l’ordinador, al sofà amb la tablet, a la terrassa amb el mòbil… Tots aquests concerts i actuacions improvisades estan sent un gran entreteniment aquests dies.

El millor de tot és poder-ho compartir amb amics. Quedes amb ells, us truqueu i celebreu la màgia del moment. Però quan comença el concert, oops, sorpresa, la vostra gran idea de veure el concert junts sembla que no ho és tant.

Heu provat de fer-ho? És un drama: tu cantes i l’altre va dues estrofes enrere, se sent el concert per totes bandes, s’acobla… Finalment decidiu que ho sentireu només a través d’un dels ordinadors. Tu apuges el volum a tope i l’altre el baixa. Genial, ja ho teniu!

Ara sentiu el concert, fantàstic (sobretot si el que ha apujat el volum ets tu) però llavors la teva amiga et comença a parlar i, és clar, no sents res. Veus que mou la boca i no saps si canta o parla. Abaixes el volum, ‘Deies alguna cosa? –No, cantava’. Ok, seguim!

Següent cançó. De cop, torna a moure la boca. Ara penses que està cantant però no, veus que comença a gesticular perquè li facis cas. Abaixes el volum ‘Dius alguna cosa? –Sí, que m’encanta aquesta cançó!’. Ok, seguim!

I així fins que la teva amiga, en un gest de solidaritat cap a tu que t’estan a punt de petar els timpans et torna a fer gestos. Abaixes el volum de nou i et diu ‘Brindem?’. Totes dues aixequeu les copes de vi, brindeu, feu un glop i, amb un gest de comprensió mútua, pareu la videotrucada per continuar gaudint del concert a soles, a porta tancada.

Conchi Roque