UN DIA QUALSEVOL

UN DIA QUALSEVOL

Llevar-se, rentar-se la cara, dutxar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar, esmorzar (lògicament) i disposar-se a començar a treballar. Sembla l’inici d’un dia qualsevol. Avui però, aquesta rutina es fa sense pressa, som a casa i tindrem tot el dia per endavant.

“Mama aquí”- senyalant la falda mentre estic davant l’ordinador – em fa pensar que tot just comencem el dia i ell ja està avorrit. Necessita, com és normal, d’inputs continuats. Per sort, amb poc que preparis, sap jugar sol, s’espavila com pot i, en el fons, entén la situació. Potser més que nosaltres i tot.

Així, i després d’una reunió virtual, el lio  de feina sembla l’habitual.

Seguim, aviat serà migdia, abans però gastarem una mica d’energia (aquests dies no s’ha de reservar, ans el contrari), corrent amunt i avall (amb 5m lineals de passadís), atacs, crits i pessigolles caracteritzen l’estona. És hora de dinar, cuinem i dinem. Sort de la migdiada del petit per aprofitar i avançar feina. Quan es desperti, organitzats per poder treballar almenys una mica més, repetirem jocs, pintarem, ballarem, saltarem i mirarem el cel, si passa un avió.

S’ha fet l’hora de sopar, una estona de Netflix i fins demà. Aparentment, la rutina d’un dia qualsevol.

Clara Dalmau