Màrqueting i comunicació en temps del Covid-19

Per Sole G. Insua, publicat a Cupatges, 21 d’abril de 2020

“Heu de tenir els ulls ben oberts, la vostra capacitat d’anàlisi i observació determinarà els professionals que sereu”, he insistit sempre als grups d’alumnes. Lluny de ser una falca buida de contingut, aquestes setmanes pren més sentit que mai.

Amb el maleït COVID-19 sacsejant-nos sense pietat, el cupatge més recorrent en la presa de decisions en matèria de comunicació són els nervis, la inquietud, la urgència i el poc temps per a l’anàlisi i la reflexió.

“És que això no havia passat mai”, hem sentit centenars de cops des del 13 de març, cedint al desànim de no conèixer experiències prèvies a reproduir. Efectivament no trobarem certeses, però sí que podem consultar antecedents en la nostra història més recent, que ens resultaran familiars i que ens poden ajudar a prendre decisions. Posem per cas, la recessió dels anys 80. La consultora Hill Research va realitzar llavors un estudi a més de 600 empreses on apuntava ja que les que havien estat presents i havien estat capaces d’aportar valor a l’usuari/consumidor en “els mals moments”, van generar un vincle que va perdurar després. No se m’acut pitjor moment que el que travessem actualment. El consumidor és l’evident objecte de desig de totes les nostres marques, però no totes estan sabent interpretar el moment per adoptar una actitud empàtica, transparent, amb propòsit compartit, que importi al nostre consumidor. No corren bons temps per la publicitat més clàssica, la que posa el focus sobre el producte. Són moments en els que l’empatia i els valors compartits han cobrat més importància que mai. També entre les marques (sigui quina sigui la mida) i els seus consumidors.

Les xarxes socials són ja un bon exemple. Segons el darrer panel d’Epsilon Technologies en Gran Consum (9 de març-5 d’abril) el continguts de les marques relacionats amb la pandèmia són un 75% més eficients que altres estratègies de continguts habituals. I afegiria una dada per tots aquells que donen a Facebook per mort des de fa mesos i mesos: segons l’informe, Facebook lidera de forma destacada la generació d’interaccions en el mercat amb un 54%, seguida d’Instagram (46%).

Recentment també s’ha publicat un estudi interessant i profund (rara avis en aquestes setmanes), a càrrec del Grupo Análisis e Investigación, que treballa, entre d’altres, per a l’OIVE. Es tracta d’un estudi qualitatiu que recull l’impacte de la crisi en individus de diferents segments d’edat, territoris i moments vitals. El document aborda l’impacte psicoemocional de la situació; la imatge percebuda d’empreses i organismes i la projecció d’expectatives en diferents terminis, així com oportunitats que podrien aparèixer amb un nou paradigma d’estils de vida i de consum (en un món post-coronavirus).

Les conclusions deixen alguna dada que no podem obviar pel que fa a canals, predisposició del consumidor i estratègies de comunicació i màrqueting.

La predisposició a la compra online, com molt s’especula, sembla que sí que ha arribat per quedar-se. Almenys, en un percentatge de l’augment que s’està experimentant. Tot i que el segment dels consumidors de més edat (entre els 52 i els 67 anys) és reticent a canviar els seus hàbits de compra en el món post Coronavirus, la resta (més joves) registra un clar augment en la predisposició a la compra online. Però, atenció: la seguretat en el procés de compra i la rapidesa en el lliurament són les dos condicions sine qua non per els enquestats.

Hi ha conclusions d’aspecte més sociològic de gran interès en la fixació d’estratègies de marca. Es denota un procés molt significatiu de ruptura amb el ritme anterior, de pausa obligada, que podria influir en l’estil de vida i consum en el mig termini i potser, una part, en el llarg.

Aquest possible canvi de paradigma contrasta amb el caràcter híper-individualista i el culte a la rapidesa que van sorgir amb la crisi anterior. La incorporació d’alguns valors de “vida pausada” podrien generar canvis substancials i equilibrar la voracitat del consum, fins al punt de fer emergir noves tendències, com ara la moda minimal, l’interès per l’entorn, pels productes de proximitat, la sostenibilitat i el medi ambient.

Transparència, entorn, proximitat, sostenibilitat i medi ambient. Sembla que reforçar el sentiment de pertinença, la proximitat amb els nostres consumidors i l’aposta pel manteniment del paisatge i del territori amb un missatge inequívoc hauria de ser senzill pel món del vi. De fet, pocs productes de consum com els vins de les 12 denominacions d’origen que trobem a Catalunya encaixen tan bé en aquests quatre vestits.