RECUPERAR EL CONTACTE

RECUPERAR EL CONTACTE

Qui ens havia de dir que això d’estar aïllats ens uniria més que mai?

No sé si a vosaltres us ha passat però jo, des que estic confinada, he recuperat el contacte amb persones amb qui feia temps que no hi parlava. Deu ser fruit de l’avorriment, o del temps que tinc per pensar i en conseqüència, recordar-les: que estarà fent aquella amiga…? Saps què, li faig una videotrucada i sortim de dubtes! Si, si, videotrucada. Per què fer una trucada convencional, si a més li pots veure la cara? I encara millor, l’altra persona sempre te l’agafa. Meravellós!

Fins i tot parlo més amb els meus pares: cada dia a les 17h ens fem, efectivament, una videotrucada. I creieu-me que les nostres converses no acaben de tenir gaire substància, tampoc em passen tantes coses tancada a casa, però escolta’m, ens fem uns farts de riure. Així perquè sí.

I ara em sap greu, i fins i tot em sento malament perquè penso que, quan acabi aquesta quarantena, qui sap si seguiré parlant amb aquests amics que he recuperat. Parlaré cada dia amb els meus pares, encara que sigui per saludar-nos? O pel contrari, la rutina atrafegada se’m tornarà a engolir i me n’oblidaré.

No em mal interpreteu, em moro de ganes de tornar a la normalitat, però aquest aïllament m’ha fet pensar en tota la gent que anem descuidant pel camí perquè tenim altres coses a fer, no sé si millors o pitjors, però definitivament prioritàries pel que sembla.

Així que permeteu-me que em disculpi per avançat si, quan tot això passi, no ens tornem a trucar en mesos. Us asseguro que sempre us tinc al cap, només necessitava una mica de temps.

Sílvia Olmo