Per la finestra

En plena primavera, els arbres comencen el brot, surten les primeres flors, comença el creixement dels fruits i, per tant, en un sentit futurista, s’entreveu o es preveu la collita de l’any. Cada any esperem, sense esperar res concret, que arribi la primavera. Sembla que amb ella arriben els colors, les olors i tot allò ... Llegiu mésEN PLENA PRIMAVERA...

Fa uns dies llegia un fil a Twitter que reflectia a la perfecció les meves sensacions respecte a això que anomenen desescalada i, el que és encara pitjor, “nova normalitat”. Angoixa. Sí, aquesta és possiblement la millor paraula per definir el meu estat emocional si penso a sortir al carrer. I no és que no tingui ... Llegiu mésLA SÍNDROME DE LA CABANA...

Amb ganes d’obrir les finestres. La necessitat d’aire fresc s’accentua. Sembla que l’única cosa bona d’aquests temps serà adonar-nos de la gran contaminació que generem, dia a dia, als nostres pobles i ciutats. Aigües nítides a Venècia, aire pur a les grans capitals del país, platges netes a la costa, dofins que arriben gairebé a ... Llegiu mésL’AIRE FRESC...

Una de les conseqüències d’aquesta vida suspesa que portem des de fa ja un mes és, segons els experts, les alteracions de la son. La incertesa, la falta de rutines i d’exercici, l’ansietat que provoca estar tancats… tots són factors que fan que la qualitat de la nostra son sigui pitjor aquests dies. I jo ... Llegiu mésI ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN?...

Mai m’havia pogut imaginar que una frase, aparentment sense més importància, podria angoixar-me tant. Era dilluns al matí. Havien passat poc més de 24 hores des de l’inici de l’Estat d’Alarma i fins aquell moment la meva màxima preocupació era com ens organitzàvem a l’oficina. Amb la febre, va arribar la tos i el malestar. ... Llegiu mésTINC UNES DÈCIMES DE FEBRE...

Qui ens havia de dir que això d’estar aïllats ens uniria més que mai? No sé si a vosaltres us ha passat però jo, des que estic confinada, he recuperat el contacte amb persones amb qui feia temps que no hi parlava. Deu ser fruit de l’avorriment, o del temps que tinc per pensar i ... Llegiu mésRECUPERAR EL CONTACTE...

Llevar-se, rentar-se la cara, dutxar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar, esmorzar (lògicament) i disposar-se a començar a treballar. Sembla l’inici d’un dia qualsevol. Avui però, aquesta rutina es fa sense pressa, som a casa i tindrem tot el dia per endavant. “Mama aquí”- senyalant la falda mentre estic davant l’ordinador – em fa pensar que tot just ... Llegiu mésUN DIA QUALSEVOL...

Crec que puc dir que aquests dies estic “anant” a concerts per sobre de les meves possibilitats. Els he vist davant l’ordinador, al sofà amb la tablet, a la terrassa amb el mòbil… Tots aquests concerts i actuacions improvisades estan sent un gran entreteniment aquests dies. El millor de tot és poder-ho compartir amb amics. ... Llegiu mésCONCERTS A PORTA TANCADA...

L’últim dia que vam ser a l’oficina sospitàvem que estava a punt de començar quelcom incert. Cap de nosaltres ho va verbalitzar, però el temor es podia gairebé tocar. He tingut aquesta sensació altres cops a la vida. En poques hores tens la seguretat que les coses han canviat definitivament i que és un viatge ... Llegiu mésCANVI...