Per la finestra

Mai m’havia pogut imaginar que una frase, aparentment sense més importància, podria angoixar-me tant. Era dilluns al matí. Havien passat poc més de 24 hores des de l’inici de l’Estat d’Alarma i fins aquell moment la meva màxima preocupació era com ens organitzàvem a l’oficina. Amb la febre, va arribar la tos i el malestar. ... Llegiu mésTINC UNES DÈCIMES DE FEBRE...

Qui ens havia de dir que això d’estar aïllats ens uniria més que mai? No sé si a vosaltres us ha passat però jo, des que estic confinada, he recuperat el contacte amb persones amb qui feia temps que no hi parlava. Deu ser fruit de l’avorriment, o del temps que tinc per pensar i ... Llegiu mésRECUPERAR EL CONTACTE...

Llevar-se, rentar-se la cara, dutxar-se, vestir-se, preparar l’esmorzar, esmorzar (lògicament) i disposar-se a començar a treballar. Sembla l’inici d’un dia qualsevol. Avui però, aquesta rutina es fa sense pressa, som a casa i tindrem tot el dia per endavant. “Mama aquí”- senyalant la falda mentre estic davant l’ordinador – em fa pensar que tot just ... Llegiu mésUN DIA QUALSEVOL...

Crec que puc dir que aquests dies estic “anant” a concerts per sobre de les meves possibilitats. Els he vist davant l’ordinador, al sofà amb la tablet, a la terrassa amb el mòbil… Tots aquests concerts i actuacions improvisades estan sent un gran entreteniment aquests dies. El millor de tot és poder-ho compartir amb amics. ... Llegiu mésCONCERTS A PORTA TANCADA...